El Barroc va ser un moviment cultural que va sorgir a finals del segle XVII i principis del XVIII i va deixar una empremta important a Olot. Ramon Amadeu i Grau va ser un escultor destacat d'aquest estil a la ciutat, i la seva obra és una de les aportacions més significatives del Barroc a Olot.
Aquest moviment artístic va coincidir amb un moment de creixement urbanístic de la vila, que va portar a la construcció d'edificis emblemàtics i palaus residencials. A més, es van produir força remodelacions en edificis religiosos i fonts monumentals que van ser recol·locades.
El Barroc no només va influir en la arquitectura religiosa i civil, sinó també en les obres d'art. La Casa Solà-Morales, un edifici representatiu del Modernisme a Olot, va ser decorada inicialment seguint les línies estilístiques del Barroc, i els esgrafiats de la façana van ser encarregats a Francesc Barilli, un mestre d'obres de la Llombardia.
La Font del Conill és una font barroca que es troba a la plaça del Conill i és un Bé Cultural d'Interès Local. Amb una forma quadrada i tres tubs que parteixen de tres màscares, va ser reformada el 1900 i guarda certes similituds amb la Font de l'Àngel d'Olot i amb altres monuments barrocs com l'Obelisc de Barcelona.
Finalment, Ramon Amadeu i Grau és considerat el representant més prestigiós del pessebrisme català i va vestir les figures dels pastors amb la indumentària típica de la Garrotxa. Les seves aportacions artístiques a la comarca són una part important del patrimoni cultural d'Olot.
Visita Can Trincheria, una de les cases pairals més importants d'Olot, situada al número 29 del carrer de Sant Esteve. La casa-museu és un exemple del que va ser la vida d'una família benestant durant la primera meitat del segle XVIII.
El Claustre de l'antic convent del Carme a Olot, situat al carrer Pare Antoni Soler, 3, és una galeria renaixentista impressionant, una de les més simètriques i originals de tota Catalunya.
L’Eixample Malagrida és la joia urbanística més emblemàtica d’Olot. Construïda entre els anys 1916 i 1925 és un exemple de les ciutats-jardí noucentistes que es van popularitzar a principis del segle XX.
cercar