Olot, més enllà de volcans i paisatges de contes de fades, és una ciutat farcida d’història. Us proposem una ruta per les fulles de la seva història a través d’alguns dels seus monuments més singulars.
El primer que cal saber és que els terratrèmols del segle XV va destruir part dels edificis que ens parlen del llegat més antic. La morfologia del casc antic guarda l’essència medieval de la ciutat. Al centre històric flairem poble. És obligat aturar-se al Santuari de la Mare de Déu del Tura, al cor del nucli antic. Cremat el 1936 i reconstruït quatre anys més tard els seus orígens se situen en una data inconcreta abans de l’any 872. Al seu interior trobarem la imatge policromada de la verge patrona de la ciutat.
Seguim trepitjant història i anem al passeig de Miquel Blay d'Olot. Si heu de preguntar a un olotí on és el passeig, pregunteu-li pel passeig d’en Blay o del Firal. Es va construir el segle XVI com un terreny per acollir la fira anual del bestiar i quasi tres segles més tard es va convertir en el magnífic passeig arbrat actual. A l’estil de les Rambles de Barcelona o dels bulevards francesos el camí central està flanquejat per edificis carregats d’història, sobretot noucentista i modernista.
Una manera diferent de descobrir com hem arribat fins a l’Olot actual és fent una ruta pels seus monuments i escultures. No hi ha un camí únic per descobrir aquestes peces artístiques que ens parlen de la història de la ciutat. Us proposem una selecció que fa de bon veure: als jardins de la plaça Clarà hi ha l’escultura “La maternitat” de Josep Clarà i Ayats, inaugurada el 1953. El Dia de la Mare és costum posar-li flors.
De mares lactants a nens. Trobem un nen, esprimatxat, dempeus, amb les mans al darrere i amb la mirada perduda al cel en un racó, quasi imperceptible, del carrer de Sant Tomàs. És obra de l’olotina Anna Manel·la i porta per títol “Sense lluna” (1993).
A Olot també hi ha moais com a l’Illa de Pasqua, el nostre es va inaugurar el 1982, és obra de l’escultor Manuel Tuki, i està ubicat, lògicament, a la plaça de l’Illa de Pasqua!!
Una escultura monumental de les moltes que omplen l’ànima de parcs, places i carrers olotins és la gegantina “Marc” (1995) de Lluís Hortalà. Un marc de grans dimensions que enquadra el paisatge dels afores de la Moixina. Una obra no exempta de controvèrsia.
Al camí de la Teuleria trobem una altra obra gegantina “Als vençuts”, de Claudi Casanovas. Una evocació als derrotats de la Guerra Civil inaugurada el 2006.
A la plaça de Santa Magdalena, a prop de la Capella, hi ha la singular obra de Domènec Fita “Vitris”, una columna feta amb arestes metàl·liques i vidres de colors. Té la particularitat que a la nit s’il·lumina, com si fos un far enmig de la ciutat.
Es tracta d’una experiència turística que inclou tres visites guiades: església de Sant Esteve, el santuari del Tura i el Museu dels Sants i també ofereix la possibilitat de reservar allotjament i restauració
Veure més
Arriba al Museu dels Sants una experiència immersiva que permetrà a l’usuari viure de primera mà la fabricació artesanal d’imatgeria religiosa. L’activitat utilitza unes ulleres de realitat virtual i busca fer del visitant el protagonista tot posant en valor la tècnica i la tradició dels tallers d’Olot.
Veure més
Neix del “Projecte Porta” del Grup de Joves de Creu Roja Garrotxa i consisteix en passejar pels espais més emblemàtics de la ciutat recordant fets històrics explicats per persones grans
cercar