El Modernisme és un moviment cultural, literari i artístic que va sorgir a finals del segle XIX i inicis del XX i que abraçà tot Occident. A Catalunya, però, el Modernisme es va convertir en un moviment més ampli que es va fusionar amb la política i l'economia, donant lloc al que es coneix com a "Modernisme català".
Aquest moviment va ser una eina per lluitar per la creació d'un país modern i per la reivindicació d'una nació pròpia.
Encara que Barcelona és la ciutat on el Modernisme brilla amb més esplendor, a Olot podem trobar nombrosos exemples de gran valor patrimonial i històric. Així, el Modernisme és una expressió del poder econòmic burgès que va promoure, a través del mecenatge, una sèrie d'artistes que van crear obres de gran bellesa que han passat a la història.
A Olot, el Modernisme es respira en les parets d'edificis privats i públics que es caracteritzen per la singularitat i el talent dels artistes locals. La Pastisseria Ferrer, situada al número 6 de la Plaça Mora, és un exemple d'edifici modernista. Destaquen els balcons amb formes corbes i una decoració profusa. L'interior de la botiga ens trasllada a una època passada, gràcies al sostre empostissat. L'arquitecte Alfred Paluzie en va ser l’autor el 1907 i és una figura clau del modernisme olotí.
Paluzie també va exercir com a arquitecte municipal durant més d'onze anys a Olot, on va promoure remodelacions que van transformar radicalment construccions prèvies. En són exemples: la Casa Masllorens (1902), situada al número 14 del carrer de Sant Cristòfol, o la Casa Gaietà Vila (1905), que es coneix popularment com la casa del drac, pel mitològic animal de ferro forjat situat al balcó lateral del primer pis.
Lluís Domènech i Montaner, un dels principals referents del modernisme català, va deixar el seu segell a Olot a la Casa Solà Morales. En aquest edifici, va unificar dos edificis en un sol casal, respectant els esgrafiats barrocs d'Alessandro Barel·li i introduint-hi una balconada, una tribuna i una galeria porxada amb barbacana al pis superior. L'edifici inclou dues cariàtides obra de l'escultor Eusebi Arnau, que s'havia format a Roma i París.
Visita Can Trinxeria, una de les cases pairals més importants d'Olot, situada al número 29 del carrer de Sant Esteve. La casa-museu és un exemple del que va ser la vida d'una família benestant durant la primera meitat del segle XVIII.
El Claustre de l'antic convent del Carme a Olot, situat al carrer Pare Antoni Soler, 3, és una galeria renaixentista impressionant, una de les més simètriques i originals de tota Catalunya.
L’Eixample Malagrida és la joia urbanística més emblemàtica d’Olot. Construïda entre els anys 1916 i 1925 és un exemple de les ciutats-jardí noucentistes que es van popularitzar a principis del segle XX.
cercar