El Santuari del Tura és una església de gran importància a la ciutat d'Olot. Les seves arrels es remunten al segle IX, i l’edifici ha passat per diverses etapes de construcció i transformació, sobrevivint a moments de gravetat extrema.
L’edifici quedà completament destruït pels terratrèmols de 1427 i 1428. El van reconstruir. El Santuari el van cremar a l’inici de la Guerra Civil i va estar a punt de ser enderrocat, però el van reconstruir. Actualment, es pot apreciar l'estil barroc que el caracteritza, ja que va ser renovat en aquest estil durant el segle XVI. Durant els segles XVIII i XIX, es van realitzar diverses obres d'importància a l'interior de l'església.
El Santuari, totalment decorat per Joan Carles Panyó, un dels millors artistes del neoclàssic català, atresora una col·lecció de vestits brodats de la Mare de Déu, que daten dels segles XVII al XX. A l’interior de l’espai s’hi poden trobar una gran varietat d'obres d'art de gran valor. Destaquen l'Ecce Homo del segle XVIII, una de les millors obres de Ramon Amadeu, que va ser salvada de l'incendi que va patir l'edifici durant la Guerra Civil. També s'hi pot veure la talla de Sant Joaquim del segle XVIII; la pintura de la Mare de Déu del Tura del mateix segle; el moble oratori del Tura; el retaule de l'altar major; la cúpula de la nau central; la cúpula central del segle XVII; el detall de l'àtic del retaule de l'altar major; la corona de la Mare de Déu i les pintures dels quatre evangelistes situades als quatre costats del creuer, en les quals es pot apreciar una certa influència de Miquel Àngel i de les pintures de la capella Sixtina.
La imatge de Santa Maria del Tura que es continua venerant actualment al santuari és una bella talla de fusta d'estil romànic, del tipus ripollès, feta de noguera i àlber durant el segle XII per l’artista barroc Ramon Amadeu. A la base del tron de la imatge hi ha pintades les quatre barres grogues i vermelles que corresponen a l'antiga casa comtal de Barcelona. Quan la van restaurar a finals de la dècada dels vuitanta del segle XX, els experts van certificar que malgrat haver estat venerada com una Verge bruna durant segles, no era negre. El color original de la imatge s’havia enfosquit per les llànties i ciris que hi havien cremat a prop durant segles.
Santa Maria del Tura no és només important pel seu contingut artístic, sinó també pel seu valor històric. Aquest santuari va ser el lloc de reunió del govern municipal fins al segle XVI i al costat de l'església del Tura va néixer la ciutat d'Olot. És, a més a més, un dels pocs edificis de la diòcesi de Girona que està totalment decorat.
Visita Can Trincheria, una de les cases pairals més importants d'Olot, situada al número 29 del carrer de Sant Esteve. La casa-museu és un exemple del que va ser la vida d'una família benestant durant la primera meitat del segle XVIII.
El Claustre de l'antic convent del Carme a Olot, situat al carrer Pare Antoni Soler, 3, és una galeria renaixentista impressionant, una de les més simètriques i originals de tota Catalunya.
L’Eixample Malagrida és la joia urbanística més emblemàtica d’Olot. Construïda entre els anys 1916 i 1925 és un exemple de les ciutats-jardí noucentistes que es van popularitzar a principis del segle XX.