El paratge de la Moixina

> ENDINSA'T A LA MOIXINA! - Ruta destacada -

> Plànol d'Olot (pdf - 5308 kb)

  L'ACCÉS

Arribarem a Olot per la carretera N-260 i agafarem la primera entrada, la d’Olot Est (les Tries). En arribar a la primera rotonda, girarem a mà esquerra i seguirem el vial Sant Jordi, que franqueja la ciutat, fins a trobar la indicació a mà esquerra que ens dirigeix a la Moixina.

  ELS AIGUAMOIXOS DE LA DEU I LA MOIXINA

És sens dubte un dels indrets més plàcids per al visitant. Declarat reserva natural d’interès geobotànic i posseïdor d’un encís transmès en multitud de poemes i pintures, els aiguamoixos de la Deu i de la Moixina esdevenen un paisatge de vegetació humida, amb roure pènol, pollancres i salzes rodejats de fonts, que conviu amb una gran varietat d’espècies animals.
Un fet curiós és que en aquest paratge hi habita un centre de reproducció de cranc de riu autòcton, una espècia, per altra banda, en perill d’extinció.

Es tracte d’una àrea de protecció especial del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa sempre amarada d’aigua, reducte d’un antic llac que omplia la plana olotina i que es va assecar per l’afluvi de la lava del volcà Croscat. La poca profunditat del nivell de les aigües freàtiques fa que quan plou molt l’aigua embassi els conreus.

Aquest paratge d’espectacular bellesa inclou dues de les fonts més conegudes d’Olot: la font de la Deu i la font de la Moixina. Des del segle XIX els aiguamoixos de la Moixina han estat el model indiscutible dels pintors de l’Escola de Paisatgisme d’Olot.

L’escriptor Joan Santamaria va deixar constància a Visions de Catalunya que “Jo no he vist al món una meravella de terra tan perfecta, una beutat tan sadolla de repòs, un dibuix tan clar i tan simple, un pa de verds tan purs i diversos i un riure tan celest com el que fa aquesta ratxosa, graonada de camps i sembradures, de pollancredes i coromines, de reguerons i camins que s’esbandien enllà d’enllà de la ratlla grisa del Fluvià”.

Harmonia, bellesa, frescor, calma, puresa... Aquests són alguns dels molts adjectius que podrien descriure aquest esplèndid racó natural, tant ple de virtuts per aquell que la recorre i, embadalit, resta a contemplar-la.