La Ruta del Modernisme

L'EMPREMTA DEL MODERNISME A OLOT! - Ruta destacada -

El Modernisme és un corrent artístic que assoleix el seu màxim esplendor a Catalunya entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Pren com a referències els criteris gòtics i romans i preval el treball manual, l’artesanal, les tècniques tradicionals i els materials nobles (pedres, rajola de València, ceràmica, ferro forjat...).
Es caracteritza per tenir una decoració molt rica, amb formes ambigües. Les escultures i els mosaics ens remeten a l’art bizantí i oriental. D’altra banda, l’element vegetal és quasi sempre representant sobre les façanes, els balcons, en forma de fulles, flors...
A Olot, el Modernisme va tenir una forta influència sobre l'arquitectura urbana. Els arquitectes més importants són, entre d'altres, Alfred Paluzie, Josep Azemar, Lluís Domènech i Muntaner i l'escultor Miquel Blay.

La ruta del modernisme d’Olot s’inicia al centre, on es concentren la majoria d’edificis modernistes, per desplaçar-nos més tard al passeig de Barcelona i d’allà a l’eixample Malagrida, un exemple d’urbanització ciutat jardí.

Gràcies a aquest recorregut el visitant pot descobrir la riquesa de les seves obres.

1. PASTISSERIA FERRER (1907, Alfred Paluzie)

A la plaça Móra, o també anomenada Font de l’Àngel degut a l’obra barroca que hi ha situada al bell mig, està ubicat l’edifici de la Pastisseria Ferrer, també de línies modernistes, os es pot observar l’ornamentació floral i les corbes de forja dels balcons realitzades a “coup de fouet”.
No es pot deixar d’entrar a la botiga per admirar el magnífic sostre empostissat i també els exquisits dolços que elabora, des de fa més de cent anys, la família Ferrer.

2. CASA PUJADOR (1911-1912, Josep Azemar i Pont)

Es tracta d’una de les cases més conegudes d’Olot. Es troba situada al xamfrà del carrer del Carme i el de la Mare de Déu del Portal, a un costat de la plaça del Conill.
Tota la construcció està dominada per la utilització de pedra picada, també ho és la torre cilíndrica al xamfrà. Pel material emprat recorda les estructures nobles urbanes renaixentistes, si bé hi predominen els estilemes goticitzants. Cal destacar el relleu del Sagrat Cor en la torre, sobre una gran tribuna – amb arcs de mig punt - corresponent a la planta noble. Les taulades tenen forma de barret i estan fetes amb ceràmica de diferents colors.

3. CASA ESCUBÓS (1906, Alfred Paluzie)

Veïna de la casa Pujador. Té façanes a la plaça del Conill, al carrer Major i al carrer Baix del Tura, en les quals les obertures de balcons i finestres van ser embellides en la seva part superior amb unes composicions de línies tortuoses, on s’aplica ceràmica vidriada de tipus floral, amb fulles verdes i una flor vermella al centre. La façana és d’un color verd pàl•lid.

4. PORTALADA LATERAL DE SANT ESTEVE (Martí Sureda)

Seguint el carrer Major s'arriba a la plaça de l'església de Sant Esteve, on es pot admirar al detall el portal lateral de l'edifici, obra de Martí Sureda. Predomina la decoració amb ceràmica de València groga amb motius en forma de creu.
Cal, també, fer esment a les rampes d’accés, adornades amb decoracions vegetals típicament modernistes, així com la remodelació dels jardins l’any 1905.

5. CASA GAIETÀ VILA (1901 - 1905, Alfred Paluzie)

Just davant de l’església de Sant Esteve, a la plaça Rector Ferrer, trobem una de les cases olotines més representatives del Modernisme. Aquest edifici, com altres de la ruta, té una clara influència medieval que s’observa per mitjà dels merlets que coronen l’edifici.
És una casa marcada per la seva variada decoració: vegetals, animals, dracs, ferro forjat....
El color blanc i la ceràmica vidriada de tonalitat verdosa per tal de destacar les formes de les obertures i els motius ornamentals d’entre el color vermell fosc que predomina en les tres façanes. Les baranes dels balcons tenen una forma bombada.
Tots aquests elements li donen una identitat molt particular i fan d’aquest edifici l’espai idoni per acollir-hi en els baixos un cafè, antigament, i la llibreria Drac en la actualitat.

6. CASA SOLÀ MORALES (1913 - 1916, Lluís Domènec i Montaner)

Al Passeig de Blay (altrament conegut com El Firal) es necessari fer parada davant la magnífica façana reformada per Lluís Domènech i Montaner.
El fet que aquesta casa s’inclogué a la Ruta Europea del Modernisme de l’any 2000 ja és garantia que es tracta d’una veritable joia de visita imprescindible.
Lluís Domènech va saber respectar sàviament les característiques de la casa, com l’ordre, la disposició i la forma dels vells balcons barrocs i aconseguí que l’esgrafiat resultés molt més correcte i elegant de dibuix.
Reformà totalment la part alta de l’edifici, on es bastí una galeria porxada, amb dotze columnes acabades amb capitell i arcs de mig punt.
La barbacana, d’una atrevida volada, va ser decorada amb rajola de València, amb unes peces florals groguenques que sobresurten enmig de les biguetes. La reforma afectà també tota la planta baixa, on es treballà amb la pedra d’Avinyonet.
En les dues columnes que s’alcen fins a sota la balconada del primer pis, l’arquitecte hi va col•locar les dues elegants cariàtides, esculpides pel barceloní Eusebi Arnau i Mascort. El conjunt, incloses les baranes de la balconada i les reixes de les obertures inferiors, resulten d’una extraordinària magnificència artística. És, sense cap dubte, l’exemple modernista més bell de la ciutat.

7. ESCULTURA "LA LECTURA" (Miquel Blay)

Al final del Passeig del Firal, on comença l'anomenat Firalet, trobarem aquesta escultura de Miquel Blay.
Es tracta d’una obra elaborada amb pedra de Girona que en Miquel Blay i Fàbrega va esculpir i que dedicà al polític i pedagog uruguaià, José Pedro Varela de Montevideo, altrament conegut com “El Reformador”.
Aquesta obra mostra una nena i dos nens que llegeixen un llibre.

8. CASA GASSIOT (1911 - 1912, Alfred Paluzie)

Al cèntric carrer de Sant Rafel per trobar la casa Gassiot. Fa xamfrà i està marcada clarament per la influència medieval present a la façana principal amb arcs neogòtics bessons. Sorprèn la balustrada de ferro forjat i les seves ornamentacions. A la paret central de la façana hi trobem l’àliga del medalló, una referència al•legòrica a la medicina i l’escultura “La radiologia”, l’especialitat del propietari, metge de professió.

Altres edificis modernistes d’interès a la ciutat:

CASA MAS COLLELLMIR (1910, Alfred Paluzie)
Al número 7 del carrer Tomàs de Lorenzana trobem la casa Mas Collellmir, amb una bella tribuna que descansa sobre tres grans cartel•les de caire ondulat. A la part alta, la tribuna és ornada amb un fris de rajola decorada i una renglera floral. Damunt de tot hi ha una cresteria, formada igualment amb motius florals. Hi ha una reixa amb una “M” (lletres que corresponen a l’abreviatura de Miquel Mas) a sobre de cadascun dels dos batents de la porta de la casa.

CASA SIBIDÍ (1916)
Al mateix carrer de Sant Rafel, al número 3, hi trobem aquest edifici. La façana està coronada amb decoracions vegetals i florals de gran qualitat artística.

TORRE PONS I TUSQUETS (1916-1917, Albert Blasco i Ochoa)
A l’eixample Malagrida, concretament al Passeig de Barcelona número 13, es troba una torre senyorial voltada de jardins on destaquen els seus balcons de fusta, la torre a l’angle, la tribuna i les belles columnes de l’escala d’entrada a la casa.

CASA MASLLORENS

Al començament del carrer de Sant Cristòfor es troba aquest impressionant edifici.
Els tres balcons del primer pis, fets d’obra, han estat ornats amb figures d’àligues bicèfales. N’hi ha dues en cadascun dels balcons laterals i set en el central. Les baranes dels balcons del primer pis han estat decorades amb dues rengleres de flors trevolades, una a dalt i l’altra a baix.
La composició decorativa que uneix les dues finestres centrals del segon pis amb les obertures centrals de la primera planta mostra també elements florals, amb la particularitat que s’ha inclòs, a la part alta, un cap d’àngel alat.

CARRER FONTANELLA, NÚMERO 14
Si la porta d'accés a la casa és oberta es poden descobrir, d'una banda, un magnífic rebedor molt ben decorat en rajola de València, i també una barana d'escala en ferro forjat d'una gran finesa decorativa.

CASA RIERA
Veïna de la casa Solà Morales, aquesta casa és important per la seva façana amb decoracions florals i ornamentacions modernistes.

Enviar a un amic Imprimir