El volcà de la Garrinada es troba alineat sobre la mateixa fractura amb els volcans del Montsacopa i de Montolivet i té una base circular d’uns 800 metres de diàmetre i una alçada del con de 116 metres. Té tres cràters: el superior, anomenat de la Mosquera; el central el de la Garrinada i el cràter del Bufador, que ocupa la posició inferior. El volcà de les Bisaroques va tenir dues fases d’activitat eruptiva: la primera, estromboliana, va modificar el con volcànic. La segona va ser efusiva i explica el perquè del cràter en forma de ferradura. La colada de lava que va originar el volcà va arribar fins al Fluvià. El volcà de Montolivet, a diferència del de la Garrinada i el Bisaroques, és un volcà on es pot pujar. No en va està inclòs a la xarxa de senders  Itinerànnia. Aquest volcà va tenir dues fases d’activitat eruptiva. La primera, de tipus estromboliana, va emetre gredes (lapil·li) i blocs en forma d’escòria i bomba. Aquesta fase fou explosiva i va ser la que va generar el con volcànic. La segona fase va ser explosiva i va provocar una colada de lava que va arribar fins a la riera de Riudaura i va formar un llac de resclosa volcànica aigües amunt, que més tard fou el que avui es coneix com el barri del Pla de Dalt i les Planotes. Alhora, aquesta darrera fase fou la causant del cràter en forma de ferradura, en sortir per una vessant del volcà i emportant-se tots els piroclastos acumulats al nord.